Desertec

història de l'electricitat

Qui va ser Alessandro Volta?

Va ser el que va descobrir la pila elèctrica. Ell era d' Italia. Va néixer a Como.

Qui va ser Faraday?

Va ser el que va descobrir els camps de l'electroquímica i l'electromagnetisme. Va néixer a Englaterra.



I en Ampère?

Va establir els principis de l'electrodinamica. Va néixer a França.



Quan es va descobrir l'elèctricitat?

Es va descobrir als finals del segle XIX.

magnètic, magnetsme i electricitat

. Explica com funciona una targeta de memòria i una banda magnetica.

.Funciona com una unitat portàtil de disc dur, però té alguns avantatges molt superiors, ja que gairebé totes les targetes de memòria es basen en la tecnologia , són per tant "no volàtils" i poden comptar amb un "factor de forma" molt petit. Les targetes de memòria amb memòria flash, són molt més durables i fiables que un disc dur.

.La banda magnètica és gravada o llegida mitjançant contacte físic passant a través d'un cap lectora gràcies al fenomen de la inducció magnètica.

Trens de levitació

Ès un sistema de transport que suspèn, guia i propulsa vehicles, principalment trens, utilitzant un gran nombre d'imants per a la sustentació i la propulsió utilitzant levitació magnètica.

cases arternatives

1)Busca al Google informació sobre un arquitecte anomenat Michael Reynolds i explica què fa.
2)Posa fotos de les seves construccions.


1)Va construir una casa al desert amb ampolles, llaunes, neumatics vells.
2)

cases del mon

cada casa es diferent perque este que acostumar al seu clima.

L'automovil com a Maquina

Automovil:molla, palanca,eixos,rodes dentades.


Caixa de canvis: cremallera,cargols,molla,palanca,eixos,rodes dentadas.

Els Ordinadors antics

Quant espai ocupava un ordinador antic??
Ocupava varis pisos.
Averigua quantes micres medeix un xip d'ordinador actualment.

10 micres.

Màquines

.DE QUINS INVENTS VA SER PRECURSOR EN JULI VERNE?

En els seus relats fantàstics va preveure amb força exactitud l'aparició d'alguns dels enginys generats per l'avenç tecnològic del segle XX, com la televisió, els helicòpters, els submarins o les naus espacials. També va predir l'existència de fonts hidrotermals submarines que no van ser descobertes fins molts anys després.

.NOMS D'ALGUNES NOVELES QUE HAGI ESCRIT

La volta el món en vuitanta dies

Vint mil llegües de viatge submarí

Viatge al centre de la Terra

BIOGRAFIA I FOTO:

Vers l'any 1848 escriu la comedia Les pailles rompues, representada al Gimnàs i més tard Onze jours de siège. També col·laborava en Le Musée des Familles publicant els viatges fantàstics que eren ja com una iniciació del gènere que tanta fama hauria de donar-li. Per aquell temps ja tenia escrita la novel·la Cinc setmanes en globus, que cap editor es decidia a acceptar-li. L'editor Pierre-Jules Netzel, també distingit escriptor, veié al moment l'atractiu d'aquella obra i la seva novetat, i va signar un contracte amb el seu autor, que ja havia complert els trenta quatre anys. Hetzel no tant sols no s'havia equivocat, sinó que l'èxit de les obres de Verne superà els càlculs més optimistes.

palanca

Les máquines

cel·lula mare

Què son les cèl·lules mare?

Les celules mare són les cèl·lules primordials no diferenciades que retenen l'habilitat de diferenciar-se en altres tipus cel·lulars. Aquesta habilitat els permet d'actuar com a un sistema reparador per al cos, substituint altres cèl·lules mentre l'organisme encara és viu.

Quines utilitats tenen en medicina?

Es creu que en un futur les cèl·lules mare tindran el potencial de enfrontar-se a multitud de malalties humanes essent emprades per reparar teixits específics o substituir òrgans sencers. Encara es creu, però, que caldrà molts anys més d'intensa investigació per aconseguir aquestes fites.

Aprèn a fer de biòleg

espígol

L'espígol, espígol ver, espic, espígol d'estiu, espigola o lavanda (Lavandula angustifolia, Lavandula officinalis, Lavandula spica, Lavandula latifolia) és un arbust de la família de les lamiàcies o labiades reconeguda com a planta medicinal.

Lavandula spica és un arbust de 0,30 a 1 m d'altura, de tija molt ramificada i grisenca, la tija de la qual és quadrangular, tret característic de la família. La tija és erecte i d'ella surten unes branques herbàcies amb angle ascendent a les quals hi ha unes fulles.

Aprèn a fer de biòleg

Marialluïsa

La marialluïsa és una planta arbustiva de la família de les Verbenàcies amb origen a Amèrica del Sud (Argentina, Uruguai, Perú i Xile) però que podem trobar cultivada en jardins i horts. També es coneix amb els noms de Maria Lluïsa, herba Lluïsa, herba de la princesa, berbena de nucs florits o reina Lluïsa.

És fotòfila i prefereix climes càlids constants, s'ha de protegir de les gelades i no tolera la boira. Exigeix sòls ben drenats, humits a l'estiu i bastant fèrtils. S'adapta bé a altituds que van des del nivell del mar fins als 800 metres. Floreixen a l'estiu.

La Marialluïsa s'utilitza en la cuina com a planta aromàtica, per a donar sabor a molts plats: peixos, pollastre, amanides , pastissos, etc. També entra a formar part en la combinació de còctels, xarrupets, o begudes fredes perquè hi aporta un toc molt exòtic.

Els Fongs.

·Que és un fong?

Els fongs són un regne d'organismesde cel·lula eucariotes, pluricle·lulars i de digestió externa.

·Quins usos té? Per què l'utilitzem?


Els fongs poden esdevenir perceptibles quan fructifiquen, o bé com a bolets o com a floridures. Des de fa molt de temps se'ls ha utilitzat com a font directa d'aliment, com ara els bolets i les tòfones, així com en la fermentació de diversos productes alimentaris, com ara el vi, la cervesa o la salsa de soia.

Fotos de fongs comestibles

Les causes d'un terratrèmol

Les causes d'un terratrèmol

Quant a l'escorça, la part més exterior de la Terra, es divideix en plaques, anomenades tectòniques, que es mouen incessantment. Doncs bé, quan una de les plaques topa amb una altra tenim un terratrèmol. La topada entre aquestes plaques desencadena una vibració que es transmet a la superfície en forma d'ones, dites sísmiques, i que segons la intensitat de la topada es faran notar més o menys.

parameci

Els paramecis (Paramecium) són uns ciliats amb forma de sola de sabata, habituals en aigües dolces estancades amb abundant matèria orgànica, com bassals i estancs. Són probablement els eucariotes unicel·lulars millor coneguts i segur que els protozous ciliats més estudiats per la ciència. La mida de totes les espècies sol rondar els 0,05 mil·límetres.

APE MAN 6

Ja no parlem de fa milions d'anys. Fa 150.000 anys l'home sorgeix al Sud d'Àfrica. El docomental creu que els Neanderthals van ser els pobladors més anics d'Europa. Però al 2003, es va descobrir l'homo Antecessor. A Atapuerca, que era més antic. Els Nanderthals desapareixen fa uns 30.000 d'anys i son substituids per l'home Modern que prové de l'Àfrica. Aquests home smoderns utilitzaven materials nous per fer eines: Ossos, espines, banyes, ivori, etc. També enterraven als morts i dissenyaven penjolls i ornaments

APE MAN 3

Ens trobem a Etiopia, a la costa central est d'Àfrica. Un paleontòleg troba restes de fa més de 2 milions d'anys pero està buscant el 'grao perdut? (eslabón perdido, lust step). Això el porta a seguir un entic riu fins el llac Turkana, a Kenia. Allà troben restes d'un homo Erectus com es que Eugène Dubiois va trobar fan més d 100 anys a Indonèsia. Sembla que tenia la capacitat de parlar: la parla es desenvolupa quan, después de caçar, els homínias es reunien vora la foguera. També ens indica que menjavan molta carn i que eren molt fors.No obstant, els paleontòlegs pensen que fa 2 milions d'anys aquest "homo erectus" tenien un cervell com el d'un nen d'1 any. Això ens fa pensar que no havien descobert el foc i , per tant, no havien desenvolupat el llenguatge.

APE MAN 4

L'homo Erectus (el que anava dret i recte) podria haver arribat a Europa fa uns 500.000 anys (encara que ara saben que el jaciment d' Atapuerca conté homínids més antics).

Es possible que hi haguin altres tipus d'Homo més antics i desconeguts a europa? Si. Per què? Per ex. a Atapuerca tenim molts metres de profunditat per excavar. Però pot haver-hi altres jaciments.

Homo Heidentalbergensis, viu a una europa freda i, per tant, ha de menjar carn,perquè les plantes es morien a l'hivern . Caçava animals amb peranys, fent servir llançes i destrals i, segurament, ja parlavan perquè ja devien coneixer el foc.

El seu cervell era quasi com el de l'home modern en volum i les seves cries estaven en familia fins molt grans, fent que hi hagués un trassvasament d'informació del grup.